“Com es distribueix la corrupció política a Espanya”, un estudi presentat pel Cercle Català de Negocis (CCN)

Ahir dimarts el Cercle Català de Negocis (CCN) va presentar un estudi anomenat “Com es distribueix la corrupció a Espanya” on presenten una relació de dades contrastades amb fonts diverses, amb dades estadístiques sobre afers de corrupció a Catalunya i a l’Estat espanyol.

En base a aquest estudi, que també inclou fonts com El País, El Mundo i l’ABC, s’arriben a conclusions exposades al final del document. També inclou un ampli índex dels diferents casos de corrupció coneguts classificats per comunitats autònomes.

Algunes de les conclusions a les que arriben és que “El sistema institucional de la transició, incloent-hi la Generalitat, ha propiciat el marge per amagar diners i ha potenciat que hi hagi espais de decisió arbitrària en mans d’alts funcionaris i polítics” i “El model federal o l’autonòmic representa continuar amb una superestructura on la corrupció és l’oli que fa rodar tot l’engranatge”.

Ens espera una tardor calenta

En una entrevista a “El suplement”, de Catalunya Ràdio el coordinador general de Convergència, Josep Rull assumeix l’escenari d’un veredicte del Constitucional contrari al 9 de novembre i argumenta que la decisió de treure les urnes correspondrà a tots els partits que donen suport a la consulta. També diu que caldrà tenir en compte les garanties democràtiques perquè la consulta sigui reconeguda a escala internacional.

D’entrada no cal ser gaire eixerit per comprendre que l’única forma de fer una consulta legal el 9N, amb efectes de referèndum, que aquesta sigui legal i a més reconeguda internacionalment, només hi ha dues vies possibles. Una és l’acord amb l’estat, que d’entrada està més que descartada… el govern espanyol ja ha repetit reiteradament que no vol cap acord. La segona via és una DUI i la ratificació d’aquesta el dia 9. Aquest pas no el comenten, però és força obvi… tret de què algú cregui en els miracles divins o que el PP ens sorprengués contra tot pronòstic amb una voluntat d’acord a darrera hora, quelcom que a hores d’ara no presenta cap indici per a poder-ho preveure.

Anant més lluny, proposo la lectura per qui encara no ho hagi fet de l’article Catalonia-Spain: end game scenarios, de l’economista nord-americà establert a Madrid Fernando Betancor. En aquest interessant anàlisi en Betancor identifica cinc possibles escenaris amb les seves possibles conseqüències amb uns arguments molt acurats. I en un article a Vilaweb titulat Les veritables conseqüències legals de desobeir el Tribunal Constitucional (Núria Orriols) s’analitza, per mitjà de consultes a diversos experts, quines represàlies podria prendre espanya en cas de desobeïr l’organització política espanyola TC. També una altra font a considerar és la conferència que va fer en Sala Martín a l’Orfeó Gracienc on contraargumentava totes les fal·làcies que l’Estat ha anat proclamant contra la independència d’una part de la nació catalana. Hi ha força més material i no menys qualitatiu que els que he mencionat, però m’ha semblat que per reforçar la meva postura en aquest article amb això és suficient. També he de dir que m’hagués agradat afegir algun article científic amb el mateix nivell argumentatiu, que defensi les tesis de l’opinió contrària, al marge dels patètics articles que publica el País (per posar un cas) on el seu argumentari es basa en desqualificar el contrari, en lloc d’argumentar i consolidar un debat qualificat des dels dos bàndols (ideològicament) confrontats. No cauré en l’absurd de dir que a Castella no hi ha intel·lectuals qualificats per opinar, perquè a part de mentir descaradament em desacreditaria a mi mateix i tampoc em vull rebaixar fins a tal punt. Però si que vull deixar clar aquest matís. M’hagués agradat poder afegir ni que sigui un sol enllaç a algun material unionista amb arguments fonamentats per fer un article compensat, al marge de l’opinió que jo després pugui tenir després de llegir-lo.

Recuperant el fil; per a materialitzar el que se’ns proposa (fer la consulta si o si) i que aquest acte de democràcia vagi acompanyat d’un paraigües legal i d’un reconeixement internacional, si el tribunal polític espanyol TC dinamita la llei de consultes, només es pot fer a través d’una DUI. Perquè els condicionants que han de fer possible la consulta són diversos i complicats de definir. El criteri de legalitat per si sol és un criteri ambigu. La legalitat espanyola l’haurem de trencar més tard o més d’hora (a aquest pas més d’hora que tard), aquest pas és inevitable tret de què el govern espanyol canviés d’actitud i s’avingués a reformar la Constitució. Però aquest pas només pot ser possible, si fem cas a fets del passat, en dos supòsits: la voluntat d’acord per part del govern espanyol o bé una ordre directa de la Merkel. I ironies a banda, tots sabem que a hores d’ara cap d’aquestes dues possibilitats es produiran. I un altre factor a tenir en compte, i vull pensar que encara que el govern català no ensenyi totes les cartes, amb això hi compta: una DUI… tampoc tindria els efectes desitjats si ningú ens reconeix… i encara menys si la represàlia espanyola es tradueix en l’ús de la força. Aquest darrer escenari no és descartable si fem cas a l’historial que té Castella en pronunciamientos i gestes similars. Un altre tema és si aquest ús de la força se’ls hi podria girar en contra… i això la mateixa FAES ho reconeix. Aquest últim cas si que podria afavorir més ràpidament el reconeixement internacional, però també -encara que no depengui de nosaltres- és quelcom que hem de procurar evitar perquè les conseqüències inicials també podrien ser més dràstiques. Respecte el reconeixement internacional, si la DUI es proclamés el dia D+1 de la suspensió de la llei de consultes, el reconeixement internacional no seria immediat, l’únic pas que caldria és el vot del 9N i una victòria del Si-Si, i evitar les ingerències malicioses que intenti fer Castella per a perjudicar-nos. No cal dir que hem de ser conscients que, en el cas que aquest escenari es produís, el període del dia D+1 fins el 9N serà inestable i ple d’incerteses i caldrà tenir molta cura, és obvi.

Per tant, davant d’aquests escenaris previsibles caldrà fer la feina ben feta però hi ha alguns aspectes que ben cuidats poden tenir una influència força significant per a celebrar la darrera Diada de la Catalunya autonòmica. Primer de tot, hem de mentalitzar-nos i tenir clar que anar amb el lliri a la mà és part del passat. La victòria només s’aconsegueix quan s’encara la batalla amb mentalitat guanyadora, evitant l’acceptació implícita de l’autoritat moral de l’antic Regne de Castella, és a dir, concebre Catalunya com l’objectiu prioritari a assolir. I l’única autoritat moral que tenim ha de ser la voluntat popular de les catalanes i els catalans. Segon, l’anhel de llibertat del poble català no es va inventar quan en Mas es va començar a desentendre amb el ZP ni quan el TC va retallar l’estatut que CiU ja havia retallat abans: quan CiU ens encaixava a Castella els independentistes ja existíem. Tercer, “L’últim intent de tercera via va ser l’estatut” (Jordi Pujol, 2013) La tercera via és acceptar continuar igual però fer veure que no. Però per si algú es vol consolar encara hi ha qui afirma que la terra és plana. I quart: com molt bé sabeu els Pujol són el dimoni i en Bárcenas és un sant, la Forcadell ens roba, ERC fomenta la violència contra els espanyols, volem fer desaparèixer la llengua castellana de Catalunya per sempre, els que tinguin cognoms castellans el dia de l’independència seran penjats en plaça pública… A part de tot això… agraïria si algú em pot facil·litar algun article raonat defensant l’encaix a allò que diuen Espanya… Si com a mínim no inclou cap de les darreres al·lucinacions que acabo de citar… ja tindrà possibilitats de ser considerat… com a mínim… per a ésser llegit amb voluntat d’enriquir-se intel·lectualment encara que no comparteixi el que es raona.

Quan la UE qüestiona la sobirania popular…

Quan des del Regne de Castella ens recorden com interpreten la sobirania nacional i la funció que tenen els homes de verd, en grau de Tortugues Ninja, per a defensar-la, no em sorprèn pas. Però que sigui la UE i la Merkel per segona vegada, ja és objecte d’estudi.

Però de les declaracions que ha fet fins ara trobo a faltar quelcom, que els castellans ja m’hi havien acostumat i en ella ho he trobat a faltar. Cap referència a la Constitució? La Constitució europea de 2004 no s’ha de complir amb les mateixes condicions que l’espanyola? L’imperi de la llei també l’inclou o és una excepció?

Tots sabem que no fou cap badada, és que no es va arribar a aprovar. Possiblement perquè és un projecte que no convenç. Un projecte que està basat únicament en els valors de mercat i contrari a la sobirania popular… és per definició un eix contrari a la democràcia. Perquè no es pot entendre un projecte on totes les decisions es prenen des de dalt i, les poques vegades que es pregunta als d’abaix, els surt el tret per la culata i han de seguir dibuixant el plànol des de dalt.

A la zona euro el desequilibri entre els diversos pobles és cada cop més gran i la difuminació ideològica entres les esquerres i les dretes beneficia únicament a l’increment de l’extrema dreta, que recullen el descontentament amb missatges populistes i manipuladors.

Cal fer un anàlisi realista del present. Primer de tot reconsiderar la nostra relació amb l’UE i l’euro i les alternatives que també tenim. Fora de Berlín i Washington també hi ha vida. I la vida només pot ser pròspera quan siguem capaços d’incentivar la creació de nous plans d’industrialització, nacionalitzar els sectors estratègics que condicionen la nostra economia i, sobretot, recuperar la sobirania popular.

Presentació

Estrenant aquest bloc materialitzo l’inici una nova etapa política després d’un temps que vaig decidir agafar-me un període de reflexió. Uns temps que semblava que s’enfosquien amb uns governs i una classe política que no donaven més de si i les úniques alternatives que sorgien recollien més un fruit interessat del descontentament, però quan feies la queixalada notaves que igualment allò no tenia gust a res.

Tampoc em vull extendre recordant aquella època, en podria fer un article llarguíssim i tampoc aportaria res de nou que ningú no sàpiga. Prefereixo fer un enfocament positiu de l’oportunitat que s’acosta i deixar el passat recent com un hivern gris, ple de núvols i que l’únic que ha d’inspirar és la superació d’errades i encarar el futur aprenent de les patacades. També hi ha qui opta per no donar cap oportunitat a qui no segueix exactament la seva corda, però alhora també s’aprèn més dels adversaris i encara més dels rivals directes…

Recordo un vell company, de qui encara guardo bons records, que escribia en un document intern, que cal distingir entre adversaris i enemics. I això m’ha quedat gravat per sempre. Som en temps difícils i el que ve tampoc és glòria, però l’agonia no es supera agonitzant sinó implementant.

En relació al bloc, tampoc vull fer una presentació molt sofisticada perquè les xarxes socials ja sabem com funcionen a aquestes alçades. Comences amb una idea i després, com que és un univers tan mutable, el que acabes fent no hi té res a veure. Si que puc avançar-vos la meva idea inicial d’escriure aquí els meus pensaments i les experiències que vull compartir. I evidentment, tot enfocat a intercanviar opinions i ajudar a difondre els ideals en els que crec. Així que aprofito per a donar la benvinguda als qui em vulgueu seguir o llegir esporàdicament ja que la xarxa la fem tots i totes les aportacions constructives ajuden a sumar.